Publicacions musicals

Guillem d’Efak

La història del Dimoni Cucarell (“Tots els dimonis de l’infern tiren junta”)
Guillem d’Efak

Cançó del Dimoni Cucarell

Un dia de festa una colla d’al•lotets

de joia anaven cantant i botant.
Marxaven de pressa perquè feia molt de fred
i no volien fer tard a missa.
Dalt d’una teulada el Dimoni Cucarell
els veu anar a missa i no ho pot consentir.
S’esmola ses ungles i s’escura bé ses dents
i diu: “Jo en tenc que aglapir
un o l’altre”.
Tots els nins cantaven no se n’havien adonat
de què els ve seguint el Dimoni Cucarell
darrera, darrera i amb les mans porta uns filats
i diu: “Jo aglapiré
el que pesa més a la balança del Bon Déu.”

Però els nins se giren i en adonar-se’n del perill
li estrenyen a córrer ben de valent.
Els pitja a darrera el Dimoni Cucarell
i enganxa un nin amb la seva xarxa.

Final:
El que pesa més a la balança del Bon Déu
són les bones obres que fan els infants.
Si feim bones obres el Dimoni res pot fer:
Déu compta els fets i no les
paraules.

Presentació dels dimonis

Atenció, atenció, atenció!
A la colla de dimonis
vull donar una lliçó
i amb molta cerimònia
faré la presentació.

Ell amb molta cerimònia
farà la presentació.
A la colla de dimonis
ens vol dar una lliçó.

Cançó del Dimoni Cucarell

Ja heu vist la història del Dimoni Cucarell
que és tan bon jan que per dimoni no serveix.
Hi ha moltes persones que ho farien més bé
que ell i no manegen cua ni banyes.
No manegen cua ni banyes.

I per recordar aquest Dimoni Cucarell
cada any farem una festa dimonial:
torrant sobrassada, cantarem moltes cançons
en honor del barbut Sant Antoni.

És tan bon al•lot aquest Dimoni Cucarell
que crec que tots el volem perdonar.
Si esteu d’acord en això que ara vos dic d’ell,
crideu perdó! amb totes les forces.

Cançó de Sant Antoni

Dia disset Sant Antoni, Sant Antoni,
dia vint Sant Sebastià, Sebastià,
qui bones obres farà no tindrà por del dimoni,
no tindrà por del dimoni.
Ai el dimoni.

En el cel hi ha la lluna, hi ha la lluna,
i estrelles de tots colors, de tots colors.
Sant Antoni guardau-nos
que no caiguem de la mula,
que no caiguem de la mula.
Ai de la mula.

Sant Antoni repicava,
repicava i repicava
a poc a poc, a poc a poc.
Se n’anava a atiar el foc
per torrar la sobrassada,
per torrar la sobrassada.
La sobrassada.

Ara i sempre us vindrem a refrescar
de gust i de bona gana.
Sant Antoni de Viana,
Sant Antoni de Viana
de tot perill guardau-nos
de tot perill guardau-nos.
Ai guardeu-nos.