La vessant religiosa

Nou dies abans de la diada del Sant començava la novena. El capvespre del dissabte de la festa una gran repicada de campanes anunciava les completes i el cant dels Goigs. El temple parroquial tot endomassat s’omplia de gent, al cap davant l’Ajuntament en ple i les autoritats civils i militars

A l’hora del sermó sortia de la sagristia el rector de l’obreria acompanyat dels obrers i una colla de xeremiers. Darrera ells el predicador, que sempre solia ésser un capellà de reconegut prestigi, que pujava a la trona per fer el panegíric.El dia del Sant es celebrava l’Ofici Solemne amb altar fumat.

Un dels actes més populars i destacats de la celebració de Sant Antoni eren les Beneïdes, documentades per primera vegada el 1854 quan s’anoten al Llibre de l’obreria de Sant Antoni 40 lliures “de la cuestación y bendición”.

A Manacor es feien el capvespre de la festa. Després de repicar les campanes de la Parròquia sortien de cal bassiner, l’obrer major, els dimonis i xeremiers. Quan arribaven al lloc on es celebraven, generalment vora la Rectoria, començava la desfilada.

El sacerdot vestit amb roquet i estola invocava la protecció de Sant Antoni, la imatge del qual havia estat col•locada a una petita capella que hi havia a l’actual Plaça Weiler, en el frontis de l’antiga fonda Femenies. Just al davant s’improvisava un altar des d’on el capellà amb el solpasser beneïa primerament els cavalls de la carrossa de “Sa Colcada”, per després fer el mateix amb la resta d’animals; alhora es cantaven cançons al Sant.

Cal recordar també, les beneïdes que es celebraven a molts oratoris i llogarets de la nostra contrada.