Sant Antoni als països catalans

Sant Antoni als Països Catalans
Notes sobre la festa de Sant Antoni
Salvador Palomar
El dia 17 de gener se celebra arreu dels Països Catalans la festa de Sant Antoni Abat, conegut popularment com Sant Antoni dels rucs o del porquet. Sant Antoni Abat és considerat patró dels animals domèstics i, sobretot, dels ases, cavalls i mules, és a dir, dels animals de treball, així com dels de companyia. A la Terra Alta i el Matarranya havia estat pràctica comuna en el passat, el donar un gorrinet en agraïment al sant per algun favor rebut.
La festa de Sant Antoni constitueix amb un seguit de celebracions que s’escauen a la segona quinzena de gener, l’anomenada setmana dels barbuts, de la que formen part també les festes de Sant Pau ermità, el 15 o Sant Vicenç màrtir, el 22.

Sant Antoni havia estat la festa més important de l’hivern. Té un significat festiu en la societat tradicional que la configura com a celebració clau en el cicle hivernal; es celebra en un moment en el que cal propiciar el pas de l’hivern a la primavera, moment clau per al cicle agrícola. Sant Antoni, com a protector dels animals, garanteix la fertilitat i el guariment del bestiar. Com a patró dels animals de treball, sobretot, reforça la seva importància en el món agrícola. En els seus continguts hi trobem, sovint, restes de rituals de purificació i de fertilitat propis del Carnaval.
L’acte central de la diada era la benedicció dels animals. Després d’aquesta s’organitzaven curses d’ases, mules o cavalls. Aquestes es podien fer per pur divertiment, sense competició, però altres tenien premis: tradicionalment, galls, conills i cebes. En poblacions com Vila-seca (Tarragonès) o Ascó (Ribera d’Ebre) les antigues curses han derivat en competicions hípiques.

La pràctica de fer fogueres, barraques o foguerons per Sant Antoni ha estat molt extesa per tot l’àmbit dels Països Catalans. Al Principat se’n fan encara en algunes poblacions de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre o el Montsià. Al País Valencià n’hi ha per tot arreu, destaquen les barraques de les comarques del Ports i el Maestrat, o la gegantina foguera de Canals. A Mallorca, són moltes les poblacions que fan foguerons. També al Matarranya, a l’Aragó de parla catalana, és ben viu el costum de fer fogueres per Sant Antoni.[clear_floats]
Per tal d’aplegar fons per a la festa o el culte al sant, en alguns indrets es fan captes per les cases de la població. En pobles com la Freixneda o la Torre del Compte (Matarranya), la plega pels carrers l’encapçalen els diablets -màscares populars associades al diable- que, en el primer cas, empaiten els xiquets i, en el segon, tenen cura de recollir les ofrenes de la gent.

[clear_floats]
Les dites i cobles populars, conegudes també com a lloes, ditxos, folies , trobos… són també una interessant mostra de literatura popular. Es solien dir en el moment de la benedicció dels animals, sempre al davant del sant:

[clear_floats]
A Sant Antonio li reso
set dies a la setmana
si algun sant té enveja
reso al que me done la gana

Sant Antoni, sant Antoni,
una cosa te vull dir:
los pobres planten la vinya
i els rics se beuen lo vi.

Sant Antoni, sant Antoni,
tu que estás en eixe armari,
ves a dir-li al nostre amo
que mos apujo lo salari.

Sant Antoni, sant Antoni,
sant Antoni de giner,
que a la meva borxaqueta
no hi habita cap diner.

Sant Antoni del Collet
vós que esteu en aquesta ermita
guardeu als fadrins de Bot
de caure a la quinta .

Tots parlen de sant Antoni
i jo parlo del gorrinet
que diuen que no té coga,
perquè se li ha gelat de fred.

Tots diuen de sant Antoni
i dingú diu del tocinet,
que té les potes tortetes
i l’ullet també tortet.

 

 

[clear_floats]Són característiques també les cercaviles. Ja que sant Antoni va ser temptat en nombroses ocasions pels dimonis, aquests apareixen sempre acompanyant el sant. Sant Antoni és el sant per excel•lència que representa el trionf del cristianisme sobre els antics déus pagans, assimilats al dimoni.
Aquesta informació ha estat extreta de:
http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/biblioteca/97001.html